BARCELONA

Que poc t'estimo ultimament. I com et trobo a faltar, quan de debó penso en tu, cada cop que sé que ens hem de retrovar, i sembla que no arribi mai el moment. Quantes coses tens amagades per a mi. I, molt de tant en tant, quan m'apropo a tu, ara que no estem juntes, deixes que vegi. Dissimuladament desamagues i em mostres, mentre que, sense saber-ho, fas que m'enamori encara més de tu, malgrat que et tingui lluny.

Si m'ho has ensenyat tot. A estimar, a crèixer, a perdre i a guanyar. A ser feliç, i a saber plorar. I que poc t'estimo ultimament. No sé si en aquests moments em pertanys, tot i que penso en tu cada dia. Però que poc t'estimo ultimament. Perdona'm, i espera'm amb els braços oberts. Tard o d'hora tornarem viurem sota el mateix sostre.